Medio centenar personas se han concentrado hoy en Valencia en solidaridad con lo que consideran un "genocidio de los pueblos indígenas" por el enfrentamiento entre policías e indígenas en Bagua, en la selva amazónica de Perú, que protestan contra la "ley de la selva" del Gobierno peruano.
La concentración se ha realizado frente al consulado de Perú en Valencia, en la Plaza de los Pinazo, con una pancarta en valenciano en la que se leía "No al genocidi del pobles indígenes a Perú" y con la entrega a funcionarios de la oficina peruana de un manifiesto para que lo remitan al Gobierno peruano.
En nombre de un centenar de asociaciones de toda España que se han coordinado para convocar protestas en Valencia, Barcelona, Bilbao y Madrid, se ha leído un manifiesto para rechazar la "represión policial" y pedir al Gobierno peruano "el cese de la violencia, la no desaparición de los cuerpos de los indígenas muertos y una comisión independiente para verificar los hechos".
Javier Moyá, representante del Centro de Documentación y Solidaridad con América Latina y África (Cedsala), ha explicado a EFE que "no es sostenible la política represiva contra los líderes indígenas y el expolio de la selva a partir de las leyes del Gobierno peruano".
Moyá también ha afirmado que el Gobierno español "tiene que actuar e intervenir" como actor internacional para presionar en Perú por "la defensa de las comunidades amazónicas y el propio Amazonas" frente al avance las multinacionales en la explotación de recursos como el petróleo.
Con pitos y un megáfono, los participantes, convocados por asociaciones de inmigrantes y solidaridad con este colectivo y los países del sur, han gritado consignas como "La selva no se vende, se defiende" o "Alan García, eres un genocida", en alusión al jefe del Gobierno peruano.
En la declaración leída, también se ha explicado los últimos hechos ocurridos el pasado 5 de junio en Bagua, en el departamento de Amazonas, que acabaron con decenas de muertos y heridos entre indígenas y policías.
Julia Castillo, indígena boliviana que reside en España desde hace siete años, ha extendido una bandera de colores que representa la resistencia indígena de Wipalha, una lucha que, según ha explicado a EFE, "no sólo está en Perú".
"La privatización de nuestros recursos y nuestra cultura no sólo ocurre en Perú, sino que está pasando en Colombia y ya ha pasado en Bolivia. Tenemos que seguir haciendo presión internacional para defender nuestra tierra", ha manifestado.
FUENTE
http://www.adn.es/local/valencia/20090617/NWS-2703-Protestan-Valencia-Peru-indigenas-represion.html
*************************************
CONCENTRACIÓ: NO AL GENOCIDI DELS POBLES INDÍGENES A PERÚ DIMECRES 17 JUNY, A LES 19 H. A LES PORTES DEL CONSOLAT PERUÀ A VALÈNCIA PLAÇA PINAZO, 2 (Convocatòria conjunta de diferents Organitzacions de Solidaritat)
MANIFEST
Les entitats sotasignades volem denunciar els fets ocorreguts al Perú el dia 5 de juny de 2009 que van provocar desenes de morts i ferits, entre indígenes i policia, durant el desallotjament que van fer les forces especials de la Policia Nacional (DINOES) de les posicions que els indígenes ocupaven a Bagua, al departament d'Amazonas.
Els pobles indígenes de l'Amazònia peruana estan mobilitzats per defensar els seus territoris ancestrals que ocupen a les zones alta i baixa de l'Amazònia. Actualment, aquests territoris estan afectats per la creixent i irracional explotació de recursos com l'or, la fusta, el petroli i el gas que s'hi duu a terme sense respectar les desenes de pobles indígenes que mantenen una de les més grans diversitats culturals del planeta. Moltes d'aquestes explotacions corresponen a àrees indígenes que el Govern peruà ha lliurat en règim de concessió a empreses transnacionals, ignorant els drets dels pobles indígenes.
Com van dir els bisbes de l'Amazònia el 5 de maig passat, "en nom d'un concepte de desenvolupament esbiaixat, l'Estat permet la deforestació de grans extensions de boscos primaris a favor d'empreses nacionals i transnacionals per a la inversió en plantacions d'oli de palma, canya de sucre i d'altres. Tots coneixem la contaminació dels rius a causa del plom i d'altres metalls pesants i substàncies tòxiques com a efecte d'una activitat minera (formal i informal) i l'extracció de petroli, d'una manera irresponsable. Som testimonis, a més, de la tala indiscriminada de fusta sense cap tipus de control".
Mitjançant decrets legislatius que el Govern ha dictat aprofitant inconstitucionalment les facultats que li van ser concedides per implementar el TLC pactat amb els EUA, l'Estat peruà pretén deixar que les transnacionals actuïn impunement als territoris indígenes. Aquests decrets vulneren els drets defensats pels pobles indígenes reconeguts en pactes, convencions i convenis amb caràcter vinculant i exigible que, el Perú, en ratificar-los, es va comprometre a respectar i que comprometen la seva responsabilitat davant de la comunitat internacional.
Els subscrits repudiem aquests fets i exhortem el Govern del Perú a suspendre immediatament l'estat de setge, a fer cessar la violència contra la població a l'Amazònia, a garantir la no desaparició dels cossos dels indígenes morts, i a formar una comissió independent perquè verifiqui els esdeveniments. Demanem que retiri els decrets que han donat lloc a aquesta situació (decrets legislatius 1064, 1089, 1090 i 995). Invoquem el Govern peruà a cessar les agressions que ha dut a terme sistemàticament aquestes setmanes contra l'AIDESEP i els seus dirigents, i també a obrir un espai de respecte i de diàleg amb aquesta organització, d'acord amb els legítims interessos que representa.
Com ha expressat el Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de l'ONU per mitjà de la seva presidenta, Victòria Tauli Corpuz, recordem al Govern peruà l'obligació que té de consultar i respectar els drets dels pobles indígenes, tal com estableixen els compromisos assumits al Conveni 169 de l'OIT, i a garantir el ple respecte a l'exercici del seu dret al consentiment lliure, previ i informat sobre tot allò que afecti les seves terres tradicionals, territoris i recursos.
Finalment, fem una crida a la comunitat nacional i internacional perquè es mobilitzi per impedir que es cometi un genocidi a l'Amazònia i perquè es salvaguardi el dret dels pobles indígenes a la seva lliure determinació, tal com estableix la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides.
FUENTE
http://e-valencia.org/index.php?name=News&file=article&sid=12331
